Voldria aprofitar que tinc totes aquestes noies i dones al meu costat per dir unes paraules.

Just aquest setmana he hagut d’escoltar com una alumna meva m’explicava el tracte que rep de gent molt propera a ella.

Tracte discriminatori sobre el seu aspecte físic, sobre les seves il·lusions i expectatives davant el seu futur simplement perquè no compleix els suposats rols estètics que ens marca la societat o, millor dit, la moda i les terribles xarxes socials.

Malauradament, no és el primer cop que escolto testimonis com els d’aquesta noia i m’agradaria pensar que és l'últim, tot i que tinc els meus dubtes.

No és el meu aspecte físic el que em va fer treure’m la carrera superior de piano. No és el meu aspecte físic el que es va passar anys i anys intentant assolir i interpretar obres de Debussy, de Bach, de Mozart, de Beethoven. Van ser el meu cervell, la meva constància i milions d’hores d’estudi per arribar a ser qui soc.

Ara mateix, aquí a l’escenari, a més de 40 il·lusions de futur i de somnis creixents que són les noies de Musicals’ Choir, comparteixo escenari amb farmacèutiques, arquitectes, mestres, professores d’universitat, directores de fundacions que treballen amb la recerca de l’Alzheimer, psicòlogues amb vocació d’ajudar a molta gent, administratives, pintores, enginyeres de telecomunicacions en una època que eren només 6 noies en una classe, interioristes, dones que treballen amb fundacions per la inclusió de nens i joves amb discapacitat intel·lectual, joieres, professores que ensenyen inserció laboral a gent gran o persones amb algun tipus de dificultat, responsables de la fundació Mans Unides, una ONG creada fa 65 anys per un grup de dones i que estan treballant en projectes de cooperació a països més empobrits de l’Àfrica, doctorades…comparteixo escenari i tinc l’orgull de compartir música amb mares, filles, esposes i vídues, que després d’acabar la seva jornada laboral, de cuidar-se una mica a elles i, no ho dubto, de cuidar molt de les seves famílies, venen els dimarts a assajar de 20h a dos quarts d’onze amb mi.

Aquestes són les dones meravelloses que tinc al davant.

I, si d’una cosa n’estic segura, és que son dignes d’un estudi científic aquàtic perquè son capaces de xerrar fins i tot sota l’aigua.

A totes elles, a totes les dones que avui ens acompanyeu i a tots els homes que veieu la grandesa de l’ésser femení, rebeu el meu humil reconeixement.

I a qui va dir que les dones són el sexe dèbil, crec que anava molt errat.

Cristina Colomer Termens

Professora de música, Directora de Dones Veu, Directora de Musicals’ Choir i d’altres corals.

Concert del Dia de la Dona al Teatre de Sarrià, Barcelona 2025